Arxiu de la ‘Cultura i Música’ Categoria

h1

D´on deu venir aquest nom…?

14 Febrer 2009

Sí, segur que tots noltros ens hem demanat alguna vegada d´on ve el nom d´aquest llogaret, d´aqueix cingle o d´aquell penyal.

Per això hem incorporat a la nostra relació de “links” un nou enllaç força interessant que ens permetrà saber l´origen de molts de llocs de la nostra geografia des del punt de vista  etimològic (Coix, esperam que estigui a la teva alçada) així com gaudir de ressenyes històriques.

Amb aquesta informació l´estupenda Comisió d´Excursions podrà fer encara més interessants les sortides, podent ser fins i tot una altra font per a idear noves visites …

…I per endur-vos moltes sorpreses! Per exemple: si a qualqú vos demanàs quins són els Castells de Mallorca segurament dirieu Bellver i els castells roquers: Alarò, Es Castell del Rei de Pollença, Santueri … i potser altres fortificacions com ara a Capdepera i Artà… Idò bé, qualqú -apart del Coix- sabia que hi ha un castell al Port de Sóller…? Idò sí: està ben amagat (bé, de fet el podríem qualificar com a “Castellet”) però existeix, i aquí podeu trobar on és així com la seva història (per cert, força curiosa).

Així que la propera vegada que dugueu els nins d´excursió amb el tren o aneu a inflar-vos de paella al Port ja teniu un lloc amagat i quasi desconegut per a visitar (i fardar de “culturetas” amb les amistats, encara que al Trivial no surti la pregunta “¿Hay un castillo en el Port de Sóller?”)

 presentacion1

Aprofitant que parlam del Port de Sóller, si voleu una excursió “històricament interessant” pels voltants (apart de la Torre Picada, més que gran), a l´altra banda del Port sempre podeu anar al lloc on hi havien les antigues bateries anti-aèries devora Muleta (sabeu que la carretera des del Port fou construïda per presos polítics en temps de la Guerra Civil?). Així també podreu saber que tant el Port de Sóller com Deià foren canonejats per vaixells republicans l´any 36 (el segon per equivocació) … quanta història tenim al nostre voltant!

h1

Grups interessants

21 Gener 2009

Per a qui vulgui conèixer part  de la nova fornada de grups espanyols vos deixam un parell de cançons bestretes del Youtube (i no, això no és el Youporn!).

Sabem que algunes són un poc flower-power, però heu d´admetre que ja no pegam bots com un temps (encara que qualqun en quedi…):

- Dorian, “A cualquier otra parte”

- Dorian, “Tan lejos de ti”

- Sidonie, “Costa azul”

- Love of Lesbian, “Universos infinitos”

- Facto Delafé y las Flores Azules, “Enero en la playa”

h1

Concerts d´Antònia Font els 30 i 31 de Gener

6 Gener 2009

Pareix a ser que els propers 30 i 31 de gener Antònia Font farà dos
concerts al Teatre Principal, i que segurament seran els darrers fins
d´aqui a un any.

Seria interessant anar-hi, qui s´apunta…? Convendria saber-ho prest,
donat que possiblement les entrades “volin”. Si hi voleu anar vos hi podeu apuntar en la llista del correu que ha passat el Morito, reenviant-lo després.

I per anar fent boca posarem tres cançonetes seves. Au, “Wa yeah”!!!

Nosaltres ja tenim les entrades, però si ets qualqú que ha trobat la nostra web (benvingut!) i vols comprar les entrades (ja pots frissar, per cert…) només ha de posar “antonia font” a la casella “cercar” després de pitjar aqui damunt.

h1

Hiperpares

4 Gener 2009

Essent ja un bon grapat els socis que tenen descendència, aqui vos adjuntam un interessant article que ens ha fet arribar el soci Javi.

 

<<Padres, no amigos

Colegas o ‘hiperpadres’, muchos progenitores viven el desconcierto de ver
crecer a sus hijos huérfanos de modelo y de límites

INMACULADA DE LA FUENTE 02/01/2009

El niño de seis años se encarama en el carro del supermercado mientras sus
padres lo empujan y sortean estanterías. Es él quien dirige la compra y
elige los productos que acaban en el carro. ¿Croquetas, pizzas, zumos? Para
él es un juego, pero la decisión de compra está en sus manos. “Se le da un
papel de adulto. Algo que se repite en otras situaciones diarias.

El niño de seis años se encarama en el carro del supermercado mientras sus
padres lo empujan y sortean estanterías. Es él quien dirige la compra y
elige los productos que acaban en el carro. ¿Croquetas, pizzas, zumos? Para
él es un juego, pero la decisión de compra está en sus manos. “Se le da un
papel de adulto. Algo que se repite en otras situaciones diarias. No hay un
modelo de autoridad saludable”, señala Ana Sáenz, psicóloga vinculada al
centro Marie Langer, especializado en ofrecer propuestas sobre malestares
cotidianos. Sáenz reside en Bilbao, está integrada en la red de psicología
Procesos Correctores Comunitarios (Procc) y colabora con colegios e
instituciones. “Para crecer los niños necesitan sentirse seguros y
autónomos, pero muchos padres desconocen las necesidades vitales de cada
periodo. Se les exige mucho en ciertos aspectos y se les sobreprotege en
otros”, asegura.

Read the rest of this entry ?

h1

Truc, el gran desconegut…

28 Desembre 2008

pc250087

Sense cap dubte una de les activitats que més moments de emoció i de unió provoca entre els socis de Es Cuerot és les partides de truc, encara que -malauradament- no hi juguem molt sovint.

Per tal de que aquest joc de cartes sigui accessible a tothom que hi vulgui participar, creiem adient fer un curset per a tots aquells que en vulguin aprendre i puguin gaudir d´aquestes vetllades tan engrescadores.

De entrada ja han confirmat la seva assistència els socis Llorenç Llompart i Jordi Mestre i -evidentment- el curs està obert a tots els socis i les seves dones. Per apuntar-vos només heu de pitjar aqui sota al botó “Others” i afegir el vostre nom, Au!, a què esperau?:

h1

Escalfant per a Cap d´Any…

23 Desembre 2008

Idò sí, per posar-nos les piles posarem aqui un parell de cançons que representen als diversos “sectors musicals” de la Societat i -de pas- farem una rialla recordant vells temps:

- Sector durillu:

El vídeo no té pèrdua: visites a la Pollença i Palma dels anys 70, els balls (ni el Morito) i la tortícolis de la Carrà….

 

I pitjau aqui per veure als més grans! 

884692111

 

- sector anys english´nineties:

- sector alternatiu total:

 

h1

Encalentint motors per la Revetlla…Muchachito Bombo…

16 Gener 2008

Si tú no fueras tan americano, yo no sería tan ruso

h1

Dissabte, revetlla de Sant Sebastià ::: dijous, al Tast

15 Gener 2008

Benvolguts amics i amigues, SANT SEBASTIÀ, DISSABTE 19

Començam l’any 9 des Cuerot amb l’acostumada revetlla de Sant Sebastià. Enguany convocam a la penya a partir de les 21h. a la plaça de l’Artesania on se suposa que podrem torrar amb més tranquilitat i alhora estam aprop de tot. Això va per lliure, és a dir, que cadascú es dugui el que vulgui (pa amb coses i vi) Llavors, música i marxa Els concerts més interessants: -a Plaça Espanya: El Muchachito Bombo Infierno. Al loro amb aquesta banda, són molt divertits, una mescla de ManoNegra i Azucarillo Kings, passant per Peret (una lágrima cayó en la arena…). I a continuació, pels nostàlgics, Electric Light Orchestra (o el que queda d’ella)-a la Plaça Joan Carles I (que té els dies comptats pel complot de La Caixa): Sterlin i, sobretot, Echo&The Bunnymen, tot un luxe. Bé, i què voleu? Només fa 11 dies que exerceixo de President.  Per la Festa de Cap d’Any des Cuerot promet dur als Rolling Stones ¡¡  i abans, com sempre, ELS DIJOUS DEL TAST, on quedam a fer unes tapetes i lo que se tercie a partir de les 21h. 

Au idò

Echo & The Bunnymen: The Killing Moon

h1

Nova secció: Mallorca / Mallorquins

8 Gener 2008

ELPAIS.COMCataluña  

EMPAR MOLINER

Es el fin del doctor Estivill

En una entrevista concedida el sábado al diario Última Hora, leo una frase de la ex diputada Anna Balletbó que me llama la atención. Y no sólo a mí. También al autor del texto, que la destaca en negrita: “Me encanta Mallorca y escuchar el acento mallorquín, tan suave y peculiar, y que me relaja mucho”.

      Que un acento tenga propiedades terapéuticas es una novedad. Hasta ahora, cuando alguien te daba la opinión sobre un acento sólo te decía lo que le recordaba. Ya el gran Bobby Deglané sentenció que los catalanes parecemos perros ladrando. Y, sin llegar a estos extremos, todos hemos oído a seres humanos que opinan que el alemán es “seco”, el andaluz, “gracioso” o el argentino, “musical”. Recuerdo que en Un pez llamado Wanda, el personaje de Jamie Lee Curtis se excitaba sexualmente cada vez que oía a un hombre hablar, creo, en italiano. Mis 50 mejores amigas se vuelven locas por copular con vascos, porque no hay nada que las ponga más a tono que oír guarradas en la lengua de Iñaki Perurena. Y tengo un ex cuñado que se siente atraído por mujeres cuya lengua materna esté en peligro de extinción (opino que últimamente le gusto).

      Pero, como les decía, Anna Balletbó, la madre de la transición, ha ido mucho más lejos. El suave y peculiar acento mallorquín la relaja. Y si la relaja a ella, seguramente les relajará también a ustedes, porque es sabido que todos nos relajamos con las mismas cosas: las puestas de sol, los masajes, los libros del doctor Estivill o las pelotitas antiestrés. Por tanto, estamos ante una noticia de una gran trascendencia económica. El suave y peculiar acento de Biel Mesquida, al ser relajante, es un patrimonio que explotar.

      Tiene infinitas posibilidades en el campo de la psiquiatría, el sexo y hasta la talasoterapia. Un balneario suele ofrecer masajes para eliminar tensiones, pero si además ofrece “relajantes conversaciones en el peculiar acento mallorquín”, va a conseguir el doble de efecto. Eso por no hablar de los anuncios de contactos. La famosa viuda Rius tiene en cartera un stock de “señoritas catalanas”, pero es de esperar que pronto disponga de “señoritas con peculiar y suave acento mallorquín”, que son mucho más relajantes. Porque de relax es de lo que se trata. ¿Y qué paciente va a querer que un psiquiatra argentino le recete tranquilizantes cuando un psiquiatra mallorquín le puede recetar recitales de Tomeu Penya? Claro que esto también tiene su parte mala. Anna Balletbó, lógicamente, está obligada a hacer promoción de su estupendo y muy recomendable libro Una mujer en la transición; confesiones de la trastienda. Es probable, por tanto, que haya sido invitada al programa Saló de lectura, de Barcelona Televisió, presentado por el mallorquín Emilio Manzano. El caso es que no debe aceptar la invitación por mucho que nos duela. Porque, al oír el acento mallorquín de Manzano, Balletbó se relajaría. Y si la invitada se relaja, nos relajaremos los espectadores y bajará la audiencia. No, no. Manzano, en cuanto mallorquín, sólo debe entrevistar a gente insensible como yo que no se relaje con su peculiar acento. A mí, oír el mallorquín no me relaja por mucho que me esfuerce. Al revés. El otro día, en Palma, un apuesto obrero de la construcción me gritó con su suave y peculiar acento: “Reputes! T’ompliré sa fufa de brac!”. Y no me relajé. Al contrario, me puse como una moto.

      h1

      La Hora Chanante 1 – Chimo Bayo 1

      7 Gener 2008