Nomia Catalineta…

El primer dia de matances va començar prenent un caire entre religiós i d´agermanament (*) amb els animalons: en Newman batià a la bístia en qüestió amb el nom de “Na Catalineta”, i acte seguit li va demanar perdó per el que anàvem en fer … No tenim documents gràfics d´aquest moment, però els que hi érem vos ho podem ben assegurar (podeu trobar els enllaços a totes les fotos a sota de la entrada)

 

I després molts de moments per a recordar:

-veure en Jordi i en Newman drets i desperts  a les set del matí (si fos fa uns anys diríem que havien fet un “marathon” i que no havien dormit)

-la bufeta, que va donar guerra tot lo dia

-en Llois, contant històries entre trinxada i trinxada

-les pesades amb la romana (es Morito l´emprava per a jugar-hi a futbol amb el cap)

-la nova forma de pastar amb ritmes cubanos de´n Toni (en Llois encara riu…)

-la super-berenada del dissabte

- la estupenda coca de codony i sobrassada amb que ens va obsequiar la mare de´n Fili (i tots recordam que alguns es fotien les tallades de sobrassada i deixaven les de codony per als altres… ejem ejem ….)

- la festa particular de les nines

- el moment sempre delicat de tastar la pastada

-en Christian aferrat a la olla del saïm qual Panoràmix preparant la seva particular poció màgica

- les cosidores, a les ordres de la jefa Pilar

-l´arròs brut del diumenge (no degué ser molt bo, perque en Sete només va repetir …tres cops!)

-la presentació en públic de´n Mateuet…

I podríem seguir amb altres moments dels quals no en tenim record gràfic: es Moro “Capoleitor”, la “barra libre de colesterol” del dinar del dissabte, la feinada de´n Newman posant el fil a l´agulla, les rodades de´n Pina a la màquina, les ensaïmades i el “pique” de les nines per la de xocolata,…

En resum, dos dies molt macos (i ventosos) que poguérem disfrutar gràcies a n´en Fili i na Rossi i les seves famílies. Moltes gràcies a tots!

 

(*): es veu que la nit abans en Newman devia haver escoltat aquella cançó d´Antònia Font que diu “…perquè sou uns animals, perquè sou els meus germans, vos estim a tots igual…”. Tal va ser el seu grau d´implicació, que no va poder (o voler) assistir al moment del sacrifici i es quedà en el cotxe resant per Na Catalineta (o degué ser per la ventada que feia al carrer…?):

Teniu dos opcions per veure les fotos:

-si les voleu veure totes, pitjau aqui

- si vosaltres o els vostres no voleu veure les fotos del sacrifici, pitjau aqui i anau marcant la fletxa de la dreta